Aquesta cita diu molt sobre el cinema d’Alfred Hitchcock, el director britànic, resident durant molts anys als Estats Units, que millor a conegut els mecanismes de persuasió del cinema. Durant la seva carrera es va dedicar a explorra i experimentar amb el génere del suspens i va aprendre a manipular al públic com ningú mai ho havia fet abans. Aquesta habilitat es fa palesa a la majoria dels seus films.
Pel que fa als arguments, Hitchcock mai va voler fer pel·lícules de crim, on el motiu del suspens fos esbrinar la identitat de l’assassí.
Molts cops, fins i tot, el motiu del suspens era molt irrellevant; representava només l’excusa perque es desencadenéssin la resta de fets.
Els dos recursos més importants per mantenir l’interés són el suspens i la sorpresa. Hitchcock dominava ambdós amb gran destresa. El suspens s’aconsegueix retardant la satisfacció de les expectatives de l’espectador i la sorpresa trencant els esquemes establerts pel públic. A Psicosi, la mort de l’estrella Janet Leigh als 20 minuts de metratge és l’exemple més sorprenent d’aquest trencament.
Mentre la majoria de produccions de Hollywood respectaven uns standards industrials, les pel·lícules d’Alfred Hitchcock eren arriscades i pràcticament experimentals.
Experimentaba amb el l’espai: algunes de les seves pel·lícules transcorren tan sols a una única localització. I també va experimentar amb el temps a La soga,, fruit d’això aquesta pel·lícula està filmada com si fos, tota ella, un únic pla seqüència.