El 30 d’Octubre de 1938 s’instal·la el panic a la societat nord-americana.
L’impacte que va produir l’adaptació radiofònica de La Guerra dels Mónsi els èxits teatrals de la Mercury van ser el passaport d’Orson Welles a la indústria del cinema. Ciudadano Kane va ser la seva carta de presentació. Un pel·lícula coherent tant en la forma com en el contingut.
Charles Foster Kane, un magnat de premsa nord americà, diu la seva última paraula abans de morir: Rosebud. La voluntat d’un periodista per esbrinar el significat es el l’element conductor de la història.
L’ús del documental per presentar al personatge és una de les innovacions més valorables del film. Orson Welles utilitza el cinema per fer cinema.Partint d’aqui, es desencadena una narració fragmentada on cada personatge aporta un punt de vista pel que fa la vida de Kane.
Una narració combinada amb els titulars de premsa i una impecable fotografica, a carrec de Greg Toland on s’experimenta de forma satisfactòria amb la profunditat de camp.
No només això: l’çus de plans picats i contrapicats, l’ús del que anomenem MacGuffin, la originalitat dels temes que tracta, van fer de Ciudadano Kane una pel·lícula de referència atemporal.