L’imaginari de l’univers Tim Burton te l’origen en els monstres de terror de les pel·lícules de Vincent Price; en la literatura d’Edgar Allan Poe i en l’expressionisme alemany.Es tractad’un estil caracteritzat pel predomini de les arquitectures inspirades en l’època victoriana, l’ús expressiu dels colors i la naturalesa esquerdada. Tot conjunminat per crear atmosferes que combinen la sinistralistat amb la fantasia.
Els seus personatges son sovint èssers marginats i aïllats de la societat. Eduardo Manostijeras és el cas exemplar: un jove que es molt ben acollit a una societat, però quan s’evidencien les diferències, és expulsat de nou a la marginalitat.
El domini de la poesia cinematogràfica és la clau de les seves millors pel·lícules. Tim Burton s’apropia dels géneres però els filtra pel seu tamís estilístic: en les produccions d’animació cambia les regles del joc. Tim Burton ilustra el món real amb tristessa i nihilisme, mentre que el món dels morts, és una festa. S’interessa per l’stop-motion degut a la influència de l’animació de Ray Harryhausen.A Sleepy Hollow transforma les convencions del génere de terror i a Sweeney Todd aplica el seu estil personal al génere musical.